Marc 12:1-12 BCI
1Jesús es posà a parlar-los en paràboles: —Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 2Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre’n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; 3però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 4Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. 5Els en va enviar encara un altre, i a aquest el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d’altres els mataven. 6Li quedava encara el seu fill estimat, i els l’envià en darrer lloc, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 7Però aquells vinyaters es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i l’heretat serà nostra.” 8L’agafaren, el van matar i el van llençar fora de la vinya. 9»Què farà, doncs, l’amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres. 10¿No heu llegit allò que diu l’Escriptura:
La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal.,
11És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?
12Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n’anaren.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 12:1-12 BCI
Inspiració - 2026-06-01 Pregària diària
Avui se’ns convida a reconèixer els dons de Déu, escoltar els seus enviats i acollir Jesús amb sinceritat.
Vivim com a administradors o com a propietaris? La vida, els talents, el temps, els béns i tot el que tenim són dons de Déu. Això ens ha de portar a viure amb humilitat, compartir amb generositat i evitar l’egoisme o l’afany de possessió.
Sabem escoltar la veu de Déu encara que incomodi? Els servents i el fill són rebutjats perquè diuen una veritat que els vinyaters no volen acceptar. Ens cal tenir el cor obert a l’Evangeli, a la correcció i a les persones que ens ajuden a créixer, encara que el que diguin ens costi d’acceptar.
Mostrem una fe coherent i fecunda? La vinya havia de donar fruit. També la nostra fe ha de produir fruits concrets: justícia, servei, pregària, compromís amb els pobres i estima pels altres. Com a cristians cal que la nostra manera de viure reflecteixi l’Evangeli en les accions quotidianes.
Posem Jesús com a «pedra angular» de les nostres decisions? Abans de prendre una decisió important (a la feina, en l’educació dels fills, en l’ús dels diners o en els nostres compromisos), ens podem preguntar: Aquesta decisió se sosté sobre la pedra angular que és Crist, o sobre els meus propis interessos?
Ajuda’ns Senyor a reconèixer tot el que rebem com un do, a donar fruits de bondat i justícia, i a obrir el cor a la teva Paraula cada dia.
Amadeu Bonet i Boldú