Pàgines

Música de fons

Reproduint música:

Easing from Journey

By Jamendo (track 16)

https://www.jamendo.com/en/track/643145/easing

Nature

Heartsong from Inner Music

By Madeleine Doherty (CD1 track 2)

Instrumental harp music based on Madeline's meditations. www.madeleinedoherty.ie

Shen Khar Venakhi from Crux Vocal Ensemble

By Crux Vocal Ensemble

Crux is a gathering of voices on the Atlantic fringe of Europe in the historic city of Dublin. www.cruxvocalensemble.com

Nature from

By

No hi ha música

Velocitat d'esvaïment

Mida del text

Privacitat Cookies Terms of use

Home Marc 12:13-17 BCI

Marc 12:13-17 BCI

13Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodes per sorprendre’l en alguna paraula comprometedora. 14Hi van, doncs, i li diuen: —Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L’hem de pagar o no l’hem de pagar? 15Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué: —Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me’l veure. 16Ells l’hi portaren. Jesús els preguntà: —De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Ells li respongueren: —Del Cèsar. 17Jesús els digué: —Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. I quedaren sorpresos de la seva resposta.

New Revised Standard Version Updated Edition (NRSVUE)

“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”

Reflexió on Marc 12:13-17 BCI

Inspiració - 2026-06-02 Pregària diària

En aquest evangeli, alguns volen posar Jesús contra les cordes amb una pregunta compromesa. Però Jesús, va més enllà de la trampa i respon d’una manera que arriba al cor. Ell ens fa entendre que podem complir les nostres obligacions en aquest món sense perdre de vista el més important: la nostra vida pertany a Déu.

Sovint estem tan pendents de les feines, dels horaris, dels problemes o dels diners, que acabem deixant Déu en un segon lloc. I, tanmateix, Ell no ens demana grans coses, sinó un cor senzill i sincer. El trobem quan estimem, quan tenim paciència, quan sabem compartir o quan fem be el bé sense esperar res a canvi.

La fe no és només anar a l’església o repetir pregàries. La fe es viu cada dia, en la manera com tractem els altres, en les paraules que diem i en les decisions que prenem. Quan deixem entrar Déu a la nostra vida, aprenem a mirar les persones amb més bondat i a viure amb més pau.

I em pregunto: Què és el que ocupa més espai en el meu cor: les preocupacions del món o la confiança en Déu?

Joan Carles Nicuesa Vilardell