Marc 12:18-27 BCI
18Després uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: 19—Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 20Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. 21El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. 22Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. 23Així, doncs, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?
24Jesús els respongué: —Aneu equivocats precisament perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. 25Quan tots ells ressuscitin d’entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. 26»I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? 27Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 12:18-27 BCI
Inspiració - 2024-06-05 Pregària diària
No creuen en la “resurrecció dels morts”, en el regal d’una vida del tot nova en Déu. Tampoc és que els fes massa falta enmig de les seves riqueses i de la seva bona vida. I se’n fumien dels fariseus que havien après a deixar la seva vida i la seva mort a les mans de Déu. Jesús, en això, es trobava ben a prop dels fariseus: “Pare a les teves mans encomano el meu esperit”. Els teòlegs saduceus (els jerarques sacerdotals del Temple) es gloriaven de conèixer amb exactitud el pensament de Moisès i de menyspre¬ar novel·letes apocalíptiques de judicis i resurreccions. (Gran tema. Jesús, en el meu s. XXI). I ara, per desprestigiar a Jesús, li posen una “trampa”, en forma de divertida novel·la de morts. Jesús els mostra que el Déu de Moisès (del que ells es consideren especialistes) és un Déu més fort que la mort. Un Déu que fa que l’home visqui. La pregunta capciosa que li han fet, s’ha regirat contra ells mateixos: s’han desautoritzat en la seva capacitat de llegir les Escriptures Sagrades. Són incapaços de captar que Déu és el Déu de Vida. Tampoc no entendran res en absolut de Jesús, dels seus interessos i de la seva manera de funcionar a favor de la Vida, contra tota mort. Jesús, la meva pregària d’avui: que cregui que Déu és un Déu de vius, que la llosa del sepulcre no és la darrera paraula. Que, amb tu, podem dir: “Pare a les teves mans encomano el meu esperit”.
Francesc Riera sj