Marc 12:28-34 BCI
28Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: —Quin és el primer de tots els manaments? 29Jesús va respondre: —El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. 30Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. 31El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests. 32Llavors el mestre de la Llei li digué: —És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell, 33i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis. 34Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: —No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 12:28-34 BCI
Inspiració - 2026-06-04 Pregària diària
L’evangeli d’avui presenta l’escena en la qual un teòleg jueu pregunta a Jesús quin és el manament més important de tots. La resposta de Jesús és la recitació del Xemà, la pregària de la fe jueva per excel·lència que el jueu recita dues vegades al dia en temps de Jesús i en els nostres dies. És un text del Deuteronomi que conté un resum essencial de la fe jueva (Dt 6,4-5). Però Jesús no s’acontenta amb això, sinó que afegeix al text del Deuteronomi un text del llibre del Levític sobre l’amor al proïsme (Lev 19,18) com a segon manament que s’afegeix al primer. Una novetat que el teòleg jueu accepta i, el que és més sorprenent, repeteix. La reiteració de la resposta de Jesús l’hi dona un relleu especial. Tanmateix, també el teòleg jueu va més enllà de la resposta de Jesús i hi afegeix un lloc clàssic del profetisme d’Israel: estimar Déu i estimar el proïsme “és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar” (cf. 1 Sam 15,22). No ens ha d’estranyar que Jesús tanqui l’escena dient: “no ets lluny del Regne de Déu”. El diàleg de l’evangeli d’avui és un referent de primer ordre per al que anomenem diàleg interreligiós.
Oriol Tuñí sj