Marc 12:38-44 BCI
38Jesús, instruint la gent, deia:
—Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
41Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 12:38-44 BCI
Inspiració - 2026-06-06 Pregària diària
Jesús és un mestre consumat en l’art de fixar-se en allò que corre el risc de passar desapercebut. Assegut al temple, observa la munió de gent (escribes i gent rica) que dipositen la seva almoina, tot fent el soroll més notable possible: que es noti que donem i quant donem! Una escena com aquesta ocupa la vista i l’oïda de qualsevol. Ja és el que pretenien els personatges que la protagonitzaven. De cop i volta, arriba una vídua pobra i, sense fer soroll, diposita dues monedetes i se’n va amb la mateixa discreció amb la que ha arribat. Quantes diferències: riqueses, d’una banda; pobresa, de l’altra… ostentació, d’una banda; discreció, de l’altra… Però, sobretot, la diferència que hi ha entre donar del que sobra o donar la pròpia vida. Donar o donar-se. D’això no se n’adona ningú… tret de Jesús, que ho fa notar als seus deixebles… i a nosaltres, que llegim l’evangeli. Així aprenem amb Jesús a saber veure-hi més enllà de les aparences. Perquè, si no hi veiem més enllà de les aparences, com mantindrem encesa la flama de l’esperança que les realitats sorolloses que ens envolten voldrien veure apagada per sempre?
Josep Giménez sj