Marc 14:12-16,22-26 BCI
12El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: —On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? 13Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: —Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, 14i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” 15Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. 16Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
22Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: —Preneu: això és el meu cos. 23Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24Els digué: —Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. 25En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
26I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 14:12-16,22-26 BCI
Inspiració - 2024-06-02 Pregària diària
En la festivitat que avui celebrem de Corpus Cristi se’ns presenta el text de la institució de l’Eucaristia a l’Evangeli de Marc. Quan Marc escriu, cap a l’any 70, ja és pràctica habitual de les comunitats cristianes naixents celebrar el Sopar del Senyor coma memorial de la seva presència; una celebració molt mal compresa per la societat civil romana del moment. S’acusava als cristians de ser antropòfags; de menjar carn humana. No entenien res. El que els cristians menjaven, com aliment de vida, no era la carn – que al cap i a la fi es podreix – sinó el cos de Jesucrist. Un cos que Ell mateix va dir que s’entrega per a nosaltres tot convidant-nos a alimentar-nos d’ell. Allò que no s’entrega es perd, es podreix. En canvi allò que s’entrega roman, dóna vida. Això és el que celebraven els primers cristians i el que celebrem avui: el do d’un cos entregat per a la nostra vida que roman en nosaltres i entre nosaltres: “preneu i mengeu”. Així amb el seu cos el Senyor ens dóna també el seu Esperit. Ens ho dóna tot perquè res no es perdi. I ens convida a viure donant-ho tot. Així doncs, en celebrar Corpus, en celebrar l’Eucaristia, els cristians, fent el memorial de la vida, mort i resurrecció del Senyor Jesús, reconeixem que aquesta vida lliurada fins a l’extrem i ressuscitada pel Pare per la força del seu Esperit, és el que ens alimenta, el que ens ajuda a caminar vers la Vida veritable i, sobre tot, el que ens mena a viure com Ell, entregant el que hem rebut a fi de que res del que hem rebut és perdi, es malbarati, ans al contrari, serveixi per a la vida del món.
Carles Marcet sj