Marc 16:9-15 BCI
9Després que Jesús hagué ressuscitat el primer dia de la setmana —el diumenge— de bon matí, es va aparèixer primerament a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. 10Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. 11Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.
12Després d’això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d’ells que feien camí fora ciutat. 13Aquests, llavors, se’n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.
14Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva manca de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat. 15Els digué: —Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 16:9-15 BCI
Inspiració - 2026-04-11 Pregària diària
La Resurrecció no és sols un estat interior d’alegria eufòrica. Jesús ve a trobar els deixebles, en un moment en el qual estan fortament impactats pel desencís de la Creu (“ara estaven afligits i ploraven”). De fet, els costa molt sortir d’aquesta decepció i, en un primer moment, no fan cas del que els expliquen les dones.
És molt humana aquesta reacció, oi? Podem preguntar-nos si no estem vacunats contra l’autèntica alegria. Com si ens fos més còmode amplificar el discurs derrotista que expressa que els dolents sempre guanyen.
La invitació que fa Déu a la comunitat cristiana és transcendir el derrotisme, apel·lant a la confiança de cor, dipositant la nostra confiança en ell, que tot ho pot. Demanem a Déu que ens permeti construir comunitats i persones que confien que Déu no abandona mai la seva gent.
Enric Puiggròs sj