Marc 2:13-17 BCI
13Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. 14Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:
—Segueix-me.
Ell s’aixecà i el va seguir.
15Més tard, es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. 16Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles: —Com és que menja amb els publicans i els pecadors? 17Jesús ho va sentir i els digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 2:13-17 BCI
Inspiració - 2026-01-17 Pregària diària
Diu la Congregació General 32 de la Companyia de Jesús que un jesuïta és bàsicament un pecador cridat a servir sota la senyera de Jesucrist. El que val per als jesuïtes també val per a qualsevol cristià, com és el cas de Leví, un cobrador d’impostos, un pecador. És només quan partim de la nostra realitat més fonda, de la nostra pròpia contingència i limitació il·luminada pel Crist gratuïtament, que podem llançar-nos a la vida evangèlica.
En la mateixa línia, quan el diumenge diem en el credo que l’Església és “santa” (el que es coneix com les “notes” de l’Església), també fem referència a la nostra condició pecadora.
“El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”. Aquesta frase de Jesús ens desinstal·la, perquè voldríem ser “dels bons de la pel·lícula” (com els fariseus) i Jesús ens mena sempre a reconèixer aquesta realitat incòmoda i, alhora, indispensable.
Eloi Aran