Marc 2:18-22 BCI
18Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen? 19Jesús els contestà:
—¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. 20Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.
21»Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç nou estiraria la roba vella i es faria un esquinç més gros. 22I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 2:18-22 BCI
Inspiració - 2026-01-19 Pregària diària
Una pregunta a Jesús des dels que són deixebles de Joan Baptista. Es destaquen per l’ascesi, la mortificació, i per això els sorprèn que els que segueixen el Mestre mengin, beguin, facin celebracions. “Per què els teus deixebles no dejunen?” Potser estan molestos en veure aquestes diferències.
La resposta de Jesús és clara. Com en altres moments, el Regne nou que anuncia és un convit on hi ha un nuvi, una festa. No és el temps de dejunar; no hi escau, això. El to és l’alegria, la joia.
I per aclarir més aquesta resposta, els parla del que vindrà, dels moments de la prova. “Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres. Aquell dia sí que dejunaran.” És l’anunci de la donació total de Jesús, la seva mort per tothom.
Nosaltres, què donem pel Regne? Algun dejuni, alguna mortificació, alguna cosa que costa…, o ens donem totalment? Vestit nou, bot de vi nou. No hem de pensar en trossos o pedaços. Hem de ser del tot amb Jesús. Vi nou. Cara d’alegria. Gaudim en els seus moments.
M. Dolors Cesari