Marc 3:20-35 BCI
20Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar. 21Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: —Ha perdut el seny! 22Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: —Està posseït per Beelzebul. I encara: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. 23Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: —Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? 24Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. 26Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
28»En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit; 29però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. 30Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.
31Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen: —La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.33Ell els respon: —¿Qui són la meva mare i els meus germans? 34Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: —Aquests són la meva mare i els meus germans. 35El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 3:20-35 BCI
Inspiració - 2024-06-09 Pregària diària
A més del relat de les temptacions, altres relats dels evangelis ens mostren que la temptació va rondar la vida de Jesús de manera continuada. Temptacions que li venien de dins com també de fora. El mal esperit assetja l’home per dins i per fora. I ho fa des dels inicis de la història humana. Ho veiem en la primera lectura, que ens narra el relat de la temptació. A l’home, la temptació li ve de dins, de la dona, “os dels meus ossos i carn de la meva carn”… i de fora, de la serp, “el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet”.
A Jesús la temptació també li venia de dins: dels seus, que es pensaven que “havia perdut el seny”; i de fora: dels mestres de la Llei, que deien que “estava posseït de Beel-Zebul i treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis”. Com va reaccionar Jesús? Amb tristesa i indignació davant dels mestres de la Llei, que s’entossudien a no acceptar l’evidència, el que veien que Jesús feia (i això acaba essent una injúria a l’Esperit Sant) –tot advertint-nos també que aquestes divisions (amb Ell o contra Ell) no només estan fora de nosaltres, sinó dins nostre. I amb tendresa i comprensió envers els seus (i, ara, envers nosaltres), tot mostrant que el fet de seguir-lo eixampla els estrets límits del “nostre grup”, de la “nostra capelleta” i ens obre a la gran família dels fills i les filles de Déu, que escolten la seva Paraula i deixen que la seva Voluntat es faci en ells i elles. Josep Giménez sj