Marc 3:7-12 BCI

7Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, 8de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. 9Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués: 10n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. 11I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven:
—Tu ets el Fill de Déu! 12Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.


Reflexió on Marc 3:7-12 BCI

Inspiració - 2026-01-22 Pregària diària

Jesús es veié desbordat per la multitud i es retirà amb els seus deixebles vora el llac. En moltes ocasions sentia la necessitat de buscar un espai diferent, de silenci i de pregària. Vivim en una cultura de la hiperactivitat i la notificació constant. Estem sempre “connectats” i envoltats de sorolls. Busco el meu propi “llac”, reservant uns minuts de silenci cada dia, sense mòbil ni distraccions, per reconnectar amb mi mateix/a i amb el que realment importa, no per fugir, sinó per agafar forces per tornar a servir millor?

Jesús demana que tinguin a punt una barca “perquè no el maseguin”, mostrant que l’amor concret també necessita ordre i una mínima organització. No es tracta de fugir de la gent, sinó d’atendre-la d’una manera sostenible i fidel. Sé combinar el cor disponible amb una certa planificació (horaris, límits) per a poder servir sense cremar-me ni desatendre altres responsabilitats importants?

Jesús fa callar els esperits impurs que el reconeixen com a “Fill de Déu”. No tota veu que diu coses sobre Jesús ve necessàriament de l’Esperit ni condueix a la fe madura. Ens cal aprendre a discernir què escoltem (mitjans, discursos religiosos, xarxes…) Demanem llum per a reconèixer què ens apropa a l’evangeli i què és només soroll i manipulació, encara que faci servir un llenguatge religiós.

Amadeu Bonet