Marc 4:1-20 BCI
1Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua.. 2Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: 3—Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. 4Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. 5Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. 7Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit.8Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. 9I deia:
—Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
10Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles.. 11Ell els digué:
—A vosaltres, us és confiat el misteri del Regne de Déu; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, 12per tal que
» mirin, però no hi vegin;
escoltin, però no comprenguin,
no fos cas que es convertissin i fossin perdonats.
13I afegí:
—Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? 14El sembrador sembra la paraula. 15Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. 16Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, 17però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. 18Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dona fruit. 20Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 4:1-20 BCI
Inspiració - 2026-01-28 Pregària diària
Aquesta paràbola pot tenir dues lectures diferents. En primer lloc, nosaltres som la terra on és sembrada la llavor de la Paraula. Quina mena de terra?, ens podem preguntar. Segur que ens haurem sentit identificats amb les diferents menes de terra que ens presenta la paràbola (en unes etapes de la vida, una mena de terra; en d’altres, una altra). Això sí: tot desitjant esdevenir la terra bona que dona fruit al cent per cent…! I, en segon lloc, nosaltres som sembradors d’aquesta mateixa Paraula. Estem cridats a ser sembradors generosos, no mesquins, amb la convicció que el fruit que donarà aquesta llavor no depèn de nosaltres, sinó del Senyor, que treballa el cor dels qui escoltaran la Paraula. Tant des d’un punt de vista com de l’altre, la paràbola ens convida a agrair, primer, el fet d’haver estat oients, i després el fet d’haver estat sembradors de la llavor de la Paraula.
Josep Giménez sj