Marc 6:7-13 BCI
7Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes 8i els instruïa dient: —No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa. 9Calceu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits. 10I els deia encara: —Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 11Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. 12Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 6:7-13 BCI
Inspiració - 2026-02-05 Pregària diària
El primer que fa Jesús en la seva vida pública és anunciar la imminència del Regne. Aquesta tasca no és pas individual, ja que el cristianisme és nuclearment comunitari. Necessita companyes i companys de camí que recordin que Déu és comunió.
Per tant, aquestes instruccions per a l’enviament que Jesús dona als seus deixebles les podem entendre com un tractat de llibertat: allò que anem a anunciar; Aquell de qui parlareu no és vostre. No sou propietaris del missatge ni del resultat de la vostra predicació.
Sovint convé recordar-nos-ho, perquè caiem en la falsa lògica de posar la nostra felicitat en relació directa amb els resultats dels nostres actes. I Jesús ens recorda que som escollits per pura gràcia, no pels nostres mèrits. Serà aquesta benedicció de Déu que farà fruitar la nostra acció apostòlica. I el rebuig no és automàticament responsabilitat nostra, ja que Déu no s’imposa, sinó que es proposa. Que el Senyor ens concedeixi la llibertat de seguir-lo des de la profunda disponibilitat del cor.
Enric Puiggròs sj