Marc 7:1-8,14-15,21-23 BCI
1Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, 2i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. 3Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; 4i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen. ) 5Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
—Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures? 6Ell els respongué:
—Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
» Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
7l culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans.
8»Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
14Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
—Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: 15No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur.
21Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats 22adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. 23Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 7:1-8,14-15,21-23 BCI
Inspiració - 2024-09-01 Pregària diària
Jesús moltes vegades ens ofereix el seu ensenyament, la bona notícia, a partir d’un fet, d’una observació o una conversa. Ell mira la realitat amb un sentit més profund del que és extern. I en el text d’avui precisament ens toca el punt feble per comunicar-nos que el seu seguiment i la seva proposta estan en la transformació interior. Les tradicions i els hàbits socials tenen un valor, però no substitueixen aquella profunditat que es diu el cor de la persona.
Les intencions, les motivacions, la bondat, la justícia, la misericòrdia, el perdó i l’amor han d’arrelar en el cor, en formen part i són la font viva tant de l’autèntic humanisme com de la religió. I, al contrari, no és el que es menja, el saludable hàbit de rentar-se, les tradicions sobre els plats i les viandes els que constitueixen la religió i la rectitud, sinó el que hi ha en el fons del cor, el que realment ens mou.
Podem fer-nos una pregunta. Què hi ha en el fons del meu cor? Com hi soc? Quin lloc ocupen els altres? Els de prop, els de lluny, els diferents, els que pensen d’una manera que contradiu la meva?
Ja sabem per la fe que en el nostre cor ell hi és. En tinc consciència? El visc de forma especial? És confident, amic, amor de la meva ànima? Si realment hi és i rebo la gràcia d’adonar-me’n, tot serà diferent, ja que per sobre de lleis, hàbits, costums i normes, l’amor serà el millor camí per a la vida.
Jesús Renau sj