Marc 7:31-37 BCI
31Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. 32Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà. 33Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. 34Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
— Efatà! * —que vol dir: «Obre’t!» 35A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37Estaven completament admirats i deien:
—Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 7:31-37 BCI
Inspiració - 2026-02-13 Pregària diària
És recurrent en els evangelis: Jesús vol passar desapercebut. Fa signes a persones concretes a qui canvia la vida per sempre més, però no vol que se sàpiga, no vol que es coneguin aquests fets, no vol que s’escampi la seva anomenada. Per què ho fa, doncs? Això sempre em sorprèn. Deu ser perquè per a la psicologia humana el reconeixement és fascinant, però aquest no és l’interès de Jesús, que —potser— vol evitar que el missatger tingui més ressò que el missatge.
Avui em porta a mirar la meva història i a reconèixer els signes alliberadors que han transformat la meva vida per sempre: de quina manera la relació personal amb ell, atansar-m’hi tal com soc, també amb les meves mancances, o deixar-me portar —com el personatge d’avui— quan no tinc forces… Aquest contacte directe, personal, la disposició de deixar-lo fer té uns efectes transformadors, amb el temps: orelles que s’obren, boca que comunica experiència —i esperança—, cames que tornen a caminar, tot i que de tant en tant ensopeguin…
I tot mirant la meva història, de retruc podré reconèixer, comprendre, respectar, admirar el mateix moviment, personal i singular, discret i transformador en la vida dels altres, i meravellar-me’n.
Paloma Aragüe Calle hcsa