Marc 8:1-10 BCI
1Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: 2—Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. 3Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny. 4Els deixebles li preguntaren:
—D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? 5Jesús els preguntà:
—Quants pans teniu?
Ells li respongueren:
—Set. 6Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. 7Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. 8La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. 9Eren unes quatre mil persones.
Jesús els va acomiadar, 10i tot seguit va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 8:1-10 BCI
Inspiració - 2025-02-15 Pregària diària
El text de l’evangeli d’avui presenta la segona multiplicació dels pans i peixos de Mc. Convé subratllar que no és una senzilla repetició o reiteració de la primera. Aquí, seguint els dos episodis anteriors (la guarició de la filla de la siro-fenícia i del sord-mut, estem fora del territori d’Israel (cf. 7,31). Per altra banda, en aquesta escena la iniciativa la pren Jesús, no els deixebles: és ell qui es compadeix de la gent que fa tres dies que el segueixen i que venen de lluny (no són del poble d’Israel!). Jesús fa aquí el mateix gest de beneir els pans que va fer en l’anterior multiplicació. La formulació és molt propera a la de la institució de l’eucaristia: “prengué els pans, digué l’acció de gràcies (eujaristesas), els partí i en donava als deixebles…”. Ara bé, això vol dir que donar de menjar als famolencs i participar en el misteri de la mort i la resurrecció de Jesús van de bracet. Si celebrem l’eucaristia, també hem de donar menjar als qui tenen fam. Dins d’aquest ensenyament resulta molt significatiu que Jesús celebri l’eucaristia fora del territori d’Israel: no es la sacralitat del lloc el que resulta significatiu. És la presència de Jesús la que confereix un caràcter sagrat a l’àpat. Donar de menjar crea comunió!
Oriol Tuñí sj