Mateu 10:1-7 BCI
1Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. 2Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; 3Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; 4Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair.
5Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. 6Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. 7Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.”,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 10:1-7 BCI
Inspiració - 2025-07-09 Pregària diària
L’empremta judeocristiana de l’Evangeli de Mateu es deixa veure clarament en aquest relat de crida de la comunitat dels deixebles de Jesús. Les indicacions de Jesús de no anar a terra de pagans o samaritans sorprenen quan en altres evangelis veiem Jesús compartint taula amb publicans o portant salvació i guarició a centurions, samaritans i altres persones no jueves.
Però més enllà d’això, l’evangeli d’avui ens convida a la contemplació d’aquest Jesús que, cridant els seus deixebles i amics, comparteix amb ells tot el que té: el poder de portar llibertat i salvació, el poder d’un Déu Amor que somia per a cada criatura seva una vida desplegada i plena. En Jesús, el do arriba al mateix temps que la crida… No espera que els seus deixebles siguin “aptes” o ofereixin garanties de no fer malbé el do.
I és que el Senyor pronuncia el nostre nom abraçant tot el que som: les nostres febleses i també les forces i els dons que faran possible que continuem escampant amor, tendresa i compassió a l’estil de Jesús. És per això que amb la crida ve el camí i l’anunci. Tant d’amor i tanta confiança posada a les nostres mans està cridada a multiplicar-se i a esdevenir do per als qui ens són confiats. I és que l’Amor sempre posa en moviment…
Patrícia Hevia Colomar rscj