Mateu 10:1-7 BCI
1Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. 2Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; 3Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; 4Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair.
5Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. 6Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. 7Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.”,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 10:1-7 BCI
Inspiració - 2026-07-08 Pregària diària
L’elecció dels dotze cal entendre-la com el que és: un gest profètic de Jesús, que escull dotze homes en representació de les dotze tribus d’Israel, símbol de la unitat del poble que espera el Regne de Déu. Això no entra en contradicció amb el fet que també n’hi havia d’altres que eren considerats apòstols per l’Església primitiva, com s’hi considerava sant Pau o fins i tot una dona (el cas de Júnia). Una cosa és el gest profètic de Jesús i el que volia significar (la fraternitat i unió del poble amb el seu Déu) i una altra és la missió que rep tota la comunitat.
Per tant, quan diem que l’Església és apostòlica volem dir que és testimonial del Regne de Déu (aquesta és precisament la tasca que reben els apòstols per part de Jesús) i, no menys important, que l’Església és tota ella profètica, una brúixola del transcendent que recorre la història assenyalant la presència d’un Déu que ja «regna» (actua) sobiranament, malgrat les proves i dificultats.
És també des d’aquesta apostolicitat profètica que s’entenen les altres notes (característiques) de l’Església: Una, Santa, Catòlica. La crida dels apòstols és una crida a la unitat de tot el poble. La crida dels apòstols és una invitació a participar de la santedat d’una realitat «governada» per Déu. La crida dels apòstols és també una bona nova universal i, si en aquest text Jesús els envia a les ovelles perdudes d’Israel, cal notar que després de la resurrecció es reprèn la missió per a tothom perquè l’elecció en la Bíblia no és mai un privilegi exclusiu sinó una tasca inclusiva.
Eloi Aran