Mateu 10:16-23 BCI
16»Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. 17»Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, 18i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans. 19Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, 20perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. 21 »Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 22Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. 23Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 10:16-23 BCI
Inspiració - 2026-07-10 Pregària diària
Un fragment dur. Molt. Perquè Jesús ens parla de coses que, inevitablement, espanten. La missió no és gens senzilla. Quantes paraules lleugeres o fàcils es diuen de vegades sobre la missió!
Jesús parla molt clar: heu de vigilar amb la gent, sigueu cauts. Pel meu nom us poden dur a la justícia, però no us preocupeu, l’Esperit serà en/amb vosaltres. En les hores fosques Jesús promet que no serem abandonats. Com en la vida de cada dia, amb els amics que no marxen, pocs normalment, quan la nostra vida es trenca.
Ens adverteix que fins i tot en la pròpia família podem ser menyspreats, rebutjats, contradits. Tenim raons per a l’esperança, segur, però, realment, llegint aquestes paraules, el cor s’encongeix. I potser n’hem fet experiència, de tot això. La crida a la fermesa, a la fidelitat ens salva, perquè tots devem preferir viure un vida de debò: autèntica, entregada, generosa… Una vegada s’ha tastat Jesús, tirar enrere? Malgrat les dificultats, les incomprensions, el mal, val la pena seguir… Com Pere: on aniríem?, només tu tens paraules de vida eterna… Ho preferim? Doncs sí.
M. Lluïsa Geronès Estrada