Mateu 10:17-22 BCI
17»Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, 18i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans. 19Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, 20perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. 21»Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 22Tothom us odiarà per causa del meu nom. * Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 10:17-22 BCI
Inspiració - 2025-12-26 Pregària diària
Quan el cor encara és ple del naixement de Jesús, el martiri de sant Esteve ens situa de cop davant la duresa de la vida. Com si ens volguessin advertir: no us adormiu en la joia, en les emocions d’una nit, s’acaba d’iniciar una cosa molt gran, capgirarà la vida per sempre més, si hi som lleials, si ens deixem anar fent. És un avís, un advertiment, però va acompanyat d’ajudes.
Vetlleu. Si em seguiu pel camí que jo he anat, ho passareu malament… Sereu menyspreats, castigats, us faran mal, us faran parlar d’allò en què creieu davant dels qui tenen el poder de fer-vos encara més mal. No us preocupeu, les paraules sortiran, serà l’Esperit del vostre Pare el qui parlarà. No us preocupeu de què direu, ell parlarà a través vostre…
No ens estan dient que ens estalviaran el sofriment, no ens estan dient que serem salvats de patir, si ho meditem bé, ens estan dient que ens protegiran del pitjor, de negar el testimoni, de falsejar allò en què creiem, de fer-nos enrere per por… Serem assistits en la fidelitat a la Veritat d’Aquell que seguim, o sigui, no faltarem al més íntim de més endins nostre, no faltarem a l’autenticitat, al compromís, a l’amor, als nostres sentiments més valuosos. En les circumstàncies que ens toqui viure, que poden ser molt doloroses, tindrem el goig profund de poder continuar dient on sigui: en tu crec, senyor Jesús, en tu camino i en tu vull caminar sempre, i en aquesta fe espero viure i morir. No estem sols, serem assistits, ens salvaran del perill més gran, el de nosaltres mateixos, no ser qui som cridats a ser. Per tant, confiem! El nen que naixia ahir ens obre els camins eterns de la Vida.
M. Lluïsa Geronès Estrada