Mateu 10:24-33 BCI

24»El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. 25El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.

26»Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. 27Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. 28I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. 29¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. 30I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. 31Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

32»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. 33Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.


Reflexió on Mateu 10:24-33 BCI

Inspiració - 2025-07-12 Pregària diària

Ser deixeble de Jesús vol dir viure totalment en referència al Mestre, identificar-s’hi, compartir-ne el destí. Ser deixeble de Jesús vol dir no anar més enllà del Mestre, en definitiva: “El deixeble en té prou de ser com el Mestre”. Ni més… ni menys! I, des d’aquesta identificació amb Jesús, el deixeble parla d’allò que ha viscut (“Allò que us he dit a la fosca, digueu-ho a plena llum”). I ho fa amb llibertat, sense por (“No tingueu por dels qui només poden matar el cos, però no poden matar l’ànima”). Perquè està convençut que aquesta identificació seva amb Jesús arriba fins al final, és a dir, no n’estan al cas només els homes, sinó també el mateix Pare del cel: “A qui em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant del Pare del cel i qui em negui davant dels homes, també jo el negaré davant del Pare del cel”.

Josep Giménez sj