Mateu 10:34-11:1 BCI
34»No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa.
35He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra. 36lEls enemics de cadascú seran la gent de casa seva.
37»Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. 38Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. 39Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà.
40»Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. 41Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. 42I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.
1Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 10:34-11:1 BCI
Inspiració - 2025-07-14 Pregària diària
Hi ha moments que ens sentim temptats de passar de llarg determinats passatges de la Bíblia, perquè ens costa harmonitzar la imatge de Jesús que ens presenta amb la que la majoria dels evangelis ens transmeten. I aquesta és una ocasió: com pot dir Jesús que ha vingut a calar foc a la terra? Com podrà dir que ha vingut a desunir els vincles més forts?
Evidentment cometríem un error de judici si interpretéssim textualment el text. No obstant això, som convidats a considerar que Déu vol que l’estimem amb tot el cor…, i no hi ha cap altre amor que pugui compensar aquesta estimació que el Senyor té per nosaltres, ni tampoc pot superar l’amor que nosaltres podem arribar a experimentar per algú.
Som convidats, en llegir aquest text, a oferir al Senyor la nostra fragilitat i la nostra incapacitat de donar-li el nostre cor. Demanem-li ser prou forts per a ser fidels a la seva crida, acceptant que el ritme el porta ell.
Enric Puiggròs sj