Mateu 10:37-42 BCI
37»Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. 38Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. 39Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà.
40»Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. 41Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. 42I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 10:37-42 BCI
Inspiració - 2026-06-28 Pregària diària
Hi ha dies que l’evangeli és d’una simplicitat i potència impressionants. No podem servir el Senyor i fer que la nostra vida continuï com sempre. Cometríem un error si penséssim en un déu gelós, que no pot compartir l’amor i pretén tenir el control de tot. Més aviat al contrari: és quan sents la força de l’amor de Déu que tota l’existència canvia del tot.
I podem saber que acollim realment Jesús, quan acollim les persones més febles i necessitades que ens envolten. Podem dedicar uns instants a preguntar-nos com anem d’acollida, fins a quin punt sentim la crida de Déu a acollir l’altre en allò més únic que és i té.
Enric Puiggròs sj