Mateu 11:20-24 BCI
20Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit: 21—Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac i s’haurien convertit. 22Per això us dic que el dia del judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 23I tu, Cafarnaüm,
¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria.
24er això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 11:20-24 BCI
Inspiració - 2025-07-15 Pregària diària
No són els miracles els que acostumen a portar fe. Els Evangelis remarquen, ja en temps de Jesús, que els seus conciutadans més aviat tenen por davant d’allò sorprenent que ha passat. L’acció de Jesús que guareix i restaura provoca que els enemics es multipliquin. Per tant, la idea central no és que Jesús és Déu perquè fa miracles, sinó que Jesús és Déu perquè comparteix la seva mateixa essència, el seu mateix AMOR.
No sols això: gràcies a aquesta identitat, nosaltres podem apropar-nos al Pare, perquè se’ns ha fet ben proper a nosaltres mitjançant Jesucrist. Poder experimentar això interiorment dona molta llibertat i provoca donació. No ens lliurem al Senyor pel seu poder, sinó per la força de l’amor que ens ha transformat a nosaltres mateixos.
Que sapiguem comunicar aquesta manera de ser de Déu; que puguem viure en comunió amb Aquell que sabem que ens estima, assumint que no hi ha pitjor cosa que viure d’esquena a aquesta experiència, a aquesta vivència espiritual.
Enric Puiggròs sj