Mateu 12:38-42 BCI
38Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús:
—Mestre, volem veure’t fer un senyal. 39Ell els respongué:
—La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. 40Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix, * també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. 41El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs. 42El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 12:38-42 BCI
Inspiració - 2026-07-20 Pregària diària
La creu, l’antisigne, serà el signe definitiu!
Per a l’evangelista, Jonàs és figura de la mort de Jesús, car romangué tres dies en el si del cetaci, com Jesús quedarà dipositat tres dies en el cor de la terra.
Tots cerquem l’èxit. Només faltaria! Però la vida és plena de fracassos. Prou que ho sabem i ho patim.
Jesús cercava l’èxit, que la bona gent de Galilea rebés «bones notícies» (que prou dolentes que són sovint), que rebés el gust del Regne de Déu.
I el Senyor s’hagué d’empassar el fracàs.
No arribà el Regne, sinó la «mala notícia» de la mort del predicador de la Bona Notícia.
Nosaltres volem un senyal que garanteixi l’èxit (el propi, el de Déu…!). I el místic Mateu avui ens fa callar, pensar, adorar.
El signe de l’arribada del Regne és el fracàs de la creu…! Cal llegir-ho tres o quatre vegades…!
El signe de la Bona Notícia és assaborir la fel de tres dies i tres nits en el sepulcre, final de les il·lusions ingènues.
Senyor, ajuda’ns a romandre «amb tu», en el sepulcre dels nostres fracassos, amb una confiança inaudita en el fet que Déu és més fort que el fracàs.
Francesc Riera i Figueras, sj