Mateu 12:46-50 BCI
46Mentre Jesús s’adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. 47Algú li digué:
—La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu. 48Ell li respongué —¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans? 49Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué:
—Aquests són la meva mare i els meus germans. 50El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 12:46-50 BCI
Inspiració - 2026-07-21 Pregària diària
L’evangeli d’avui és alhora dur i preciós.
Dur, perquè sembla posar en segon terme, i d’una manera que sobta, com un rebuig als que haurien de ser els més propers: la seva mare, els seus parents més pròxims…
Però preciós perquè ens fa una afirmació que és una veritable bona notícia: «Aquests són la meva mare i els meus germans; tothom que compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
Deixo ressonar aquestes paraules:
«Aquests són la meva mare i els meus germans; tothom que compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
Què vol dir per a mi ser considerat així de proper per Jesús? Com la seva mare o els seus germans?
Què em ressona quan Jesús em diu que soc germà seu?
Deixo que això em parli…
Llorenç Puig sj