Mateu 13:1-9 BCI
1Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. 3Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar. 4Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. 9»Qui tingui orelles, que escolti.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:1-9 BCI
Inspiració - 2024-07-24 Pregària diària
Quantes vegades devem haver sentit: un sembrador va sortir a sembrar… Cada lectura ens troba amb la terra remoguda. Dintre nostre la proporció de terreny rocós, de cards i de terra bona va oscil·lant. Les resistències, els orgulls, les respostes massa apreses… No obstant, l’estrany sembrador persisteix, ho sabem… Escoltem vora l’aigua també, Jesús parla des de la barca, malgrat la foscor, manté la confiança en el Regne, malgrat la mort que arriba, pensa que potser encara el Regne serà aquí més aviat, tot ell bondat, compassió, voluntat de justícia. Per això, després de la seva mort, els deixebles es van adonar que la vida de Jesús era el pas de Déu per la història. A nosaltres ens queda l’esperança del pi que, ran de mar, creix entre les roques, solitari, resistent contra temporals i vents. La llavor. Aquella que mai no mor. I la nostra petita vida.
M Lluïsa Geronès