Mateu 13:18-23 BCI
18»Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. 20Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit., 22El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dona fruit. 23El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dona fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:18-23 BCI
Inspiració - 2026-07-24 Pregària diària
«Escolteu ara vosaltres»
Com si Jesús se m’adrecés directament i em digués, molt de tu a tu: «Ara parlo per a tu, amic meu; ja no per a la gentada que fa hores que m’escolta embadalida». I jo en quedo molt gratament sorprès i profundament agraït.
«Digues, Jesús…». I miro d’afinar el cor per escoltar-te. Tinc ganes d’escoltar-te! «Escolteu ara vosaltres».
Em repeteixes la paràbola que has explicat a tothom, però ara me la concretes. Em parles de les terres on se sembra la llavor, del cor de les persones on tu has sembrat la llavor del Regne, on has sembrat el món de Déu, el cel a la terra. La llavor de Déu, «rebuda amb alegria», però en un cor que és un pedregar, no fa arrels i, a la primera «tribulació o contrarietat, sucumbeix». «Les preocupacions per temes menors d’aquest món l’ofeguen».
Agafo, Senyor, novament el text i gusto la bellesa de la teva paraula.
I potser em dius: Ànim, amic, amiga. Ja sé que, de vegades, et pots reconèixer en un terreny o en un altre. Però no em neguis (em dius Jesús!) que, encara que no donessis el cent per u, ni el seixanta, tal com tu et lamentes…, un bon trenta de bon blat, sí que el podré collir. Trenta grans de blat, per un de sol que jo he sembrat…!
Francesc Riera i Figueras, sj