Mateu 13:24-30 BCI
24Després els proposà aquesta altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. 26Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. 27Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: »—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull? 28»Ell els respongué: »—Això ho ha fet un enemic. »Els mossos li diuen: »—¿Vols que anem a arrencar el jull? 29»Ell els respon: »—No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:24-30 BCI
Inspiració - 2026-07-19 Pregària diària
Soc blat o jull? De vegades soc l’un, de vegades soc l’altre. De vegades alimento i de vegades intoxico. Però el Senyor és pacient i espera que maduri com a blat i em torni pa per a la comunitat.
Soc llevat o podridura? Fermento o enverino? Si en silenci transformo la massa, si provoco caliu i entusiasme, seré llevat de Crist, que fa noves totes les coses. Si creo inquietud i rivalitats en la comunitat, enverino l’Església i desfiguro el rostre de Crist.
Tots som petits i febles com un gra de mostassa, però som cridats a esdevenir refugi i aixopluc dels germans per a engendrar la família dels fills de Déu.
Ramon Ribas sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/uHXPHh