Mateu 13:31-35 BCI
31Els proposà encara una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33Els digué una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del món.,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:31-35 BCI
Inspiració - 2026-07-27 Pregària diària
Jesús continua parlant-nos del Regne del cel amb dues imatges molt senzilles: un gra de mostassa i un pessic de llevat. Totes dues tenen una cosa en comú: són gairebé insignificants, però amaguen una força extraordinària de creixement i de transformació.
Així actua Déu. No acostuma a fer-se present amb allò que és espectacular, sinó amb la discreció d’una llavor que germina o d’un llevat que fa pujar tota la massa. La seva força treballa en silenci, moltes vegades sense que nosaltres ens n’adonem.
A nosaltres no se’ns demana fer coses extraordinàries, sinó sembrar amb fidelitat. Una paraula de consol, una visita a qui està sol, un gest de perdó, una actitud de servei… Potser ens semblen coses petites, però Déu les fa créixer i les converteix en font de vida.
Confiem en aquesta manera d’obrar de Déu. Encara que no en veiem immediatament els fruits, cap gest fet amb amor no es perd. En les seves mans, el més petit pot arribar a donar un fruit immens.
Joaqui Salord sj