Mateu 13:31-35 BCI
31Els proposà encara una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33Els digué una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del món.,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:31-35 BCI
Inspiració - 2026-07-27 Pregària diària
Quantes vegades Jesús veié la seva mare pastar el pa…! Segurament que quan era petit degué quedar meravellat veient com la massa anava creixent.
Jesús posa fre als optimismes barats: alguns ingenus esperaven una irrupció del Regne esplendorosa, triomfant, apocalíptica. Doncs bé: el Regne té un naixement lent, humil i imperceptible. La predicació del mateix Jesús és com un gra de mostassa i com el llevat.
El lector és convidat a valorar les coses petites que sovint menysprea o deixa de banda. I, alhora, sap prou bé que el seu «humil grup cristià» és «ferment», és sal de la terra i llum del món.
El gra de mostassa té un mil·límetre de diàmetre; se’n necessiten 750 per a arribar a fer un gram de pes. Petitesa dels inicis, plenitud futura. És impossible no meravellar-se que una llavor gairebé microscòpica es faci una planta que pot arribar a tres metres i fins i tot a quatre.
Jesús s’extasia davant la petitesa i es meravella de la força que amaga. Ell mateix se sent com una llavor petita, que després de tres dies i tres nits al cor de la terra (12,40) germinarà.
Una paràbola sobre les capgiradores «mesures» de Déu davant els afanys de grandeses.
Francesc Riera i Figueras, sj