Mateu 13:36-43 BCI
36Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: —Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp. 37Ell els digué: —El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. 38El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del Maligne. 39L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41el Fill de l’home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. »Qui tingui orelles, que escolti.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:36-43 BCI
Inspiració - 2026-07-28 Pregària diària
Ens arriba aquesta paràbola quan som en plena sega o en molts llocs ja acabant-la. Jesús coneixia bé la terra i les feines que s’hi feien, i per això sovint es val d’imatges pageses a l’hora d’explicar el seu missatge. El misteri del bé i el mal explicat per un relat de dos sembradors, un que sembra la bona llavor (el Fill de l’home) i l’altre, el jull (el Maligne). Ens pot semblar una imatge massa simplista de la realitat, bons i dolents, el bé i el mal. Però és que en el mateix evangeli, abans (Mt 13,29), el mateix Jesús ens advertia que no cal córrer a arrencar el blat i el jull perquè moltes vegades es confonen, i ens convida a esperar que creixi per a poder fer la tria. En tot cas, fem servir la imatge que vulguem, el mal existeix en el nostre món. El bon i el mal sembrador actuen contínuament i en som testimonis, i també nosaltres, amb les nostres paraules i gestos sembrem contínuament al nostre voltant. Si sembrem bona llavor o jull, això ens ho diran «els àngels a la fi del món», però ben segur que alguna idea ja en tenim també en el present i qui sap si, fins i tot, podem fer-hi alguna cosa.
Santi Torres