Mateu 13:36-43 BCI
36Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: —Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp. 37Ell els digué: —El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. 38El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del Maligne. 39L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41el Fill de l’home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. »Qui tingui orelles, que escolti.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:36-43 BCI
Inspiració - 2024-07-30 Pregària diària
Jesús ens fa una descripció del món real, de les situacions que sempre s’han donat i es seguiran donant fins a la fi dels temps. Sovint pensem en la Parusia i ens oblidem que, nosaltres, posats en el món com a “gestors de la creació”, com a destinataris de tots els bens de la Creació que han de ser compartits, com a generadors de fraternitat, com a rostre que hem de ser de Crist, l’hora de la nostra mort ja serà el moment particular de la Parusia. Ens trobarem Déu cara a cara. Així el camp també sóc jo. Déu i el Maligne cercaran l’un el meu bé i l’altre la meva perdició. Cal, doncs saber discernir per a poder elegir el Bé i poder refusar el Mal. Però el perill és pensar que, fent dues llistes (una de “bones accions” i una altra de “males accions” -pecats-) n’hi ha prou. Això seria un exercici més d’egocentrisme. El gran pecat és fer mal i fer caure en pecat els demés. Aquest pecat mata i paralitza. Per això Jesús ens diu: “Qui tingui orelles, que escolti”.
Josep Maria Bullich i Sarró sj