Mateu 13:47-53 BCI
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la riba, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
51 »¿Ho heu comprès, tot això? Li responen: —Sí. 52 Ell els diu:
—Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles. 53 Quan Jesús hagué acabat aquestes paràboles se’n va anar d’aquell lloc;
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:47-53 BCI
Inspiració - 2026-07-30 Pregària diària
Moltes vegades, davant el mal personal o social provocat per les persones o les institucions pensem que no s’hi val i que Déu d’una forma o altra ha de fer justícia i col·locar les coses en el seu lloc. En la Sagrada Escriptura tenim moltes paraules que ens donen aquesta garantia. Al final es farà justícia, i una justícia inapel·lable. Generalment quan pensem això ens és més fàcil aplicar-ho als altres que no pas a nosaltres mateixos.
Evidentment, aquesta veritat no pot contradir la gran veritat que la justícia divina és precisament la seva infinita misericòrdia. I aquí a primera vista hi tenim un problema. ¿Com pot ser infinitament misericordiós i llençar al mar els peixos dolents?
No hi ha una persona absolutament dolenta, ni una persona absolutament bona. Tots som peixos bons i dolents a la vegada. No és aquesta la nostra experiència? Tots som limitats; més encara: som pecadors. I tots tenim també virtuts i realitats positives. El judici de Déu és i serà tirar al mar aquelles dimensions de pecat que ens configuren i abraçar, ara i en el definitiu futur, aquelles dimensions del nostre jo que són virtut, amor i donació. Precisament l’estratègia de Déu per a fer aquesta tria és la seva Misericòrdia.
La Misericòrdia de Déu no té res a veure a aquella del dominador poderós que diu al súbdit: «Soc tan generós que et perdono». La de Déu és tota una estratègia d’amor, un amor crucificat i ressuscitat, que ens mou a plorar els nostres pecats i a lloar els dons positius en humilitat i agraïment. Aquesta estratègia de salvació és precisament la justícia de Déu.
En aquesta meditació no ens perdem en dubtes analítics i metafísics, sinó agraïm-li el gran amor que ens té i rectifiquem el mal que tenim en nosaltres, obrint-nos un cop més a l’estratègia alliberadora del Déu Amor.
Jesús Renau sj