Mateu 14:22-33 BCI
22Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. 26Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
—És un fantasma!
I es posaren a cridar de por. 27Però de seguida Jesús els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por.
28Pere li contestà:
—Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua. 29Jesús li digué:
—Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:
—Senyor, salva’m! 31A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
—Home de poca fe! Per què has dubtat? 32Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 14:22-33 BCI
Inspiració - 2026-08-09 Pregària diària
Avui se’ns convida a contemplar una escena curiosa, que té diverses fases: Jesús acomiadant els deixebles, pregnant tot sol, els deixebles sacsejats per les onades, Jesús que s’acosta a ells, i el diàleg amb Pere.
Tot el passatge té interès, i pot ser bonic fer un exercici de contemplació centrat sobretot en l’episodi del mar. Podem contemplar la situació vulnerable dels deixebles, en la petita barca, remoguda i en perill. Podem veure com ells tenen destresa – són mariners experimentats- però pateixen: no poden avançar. I Jesús s’acosta a ells, caminant sobre el mar, que representa les forces negatives que s’oposen al camí de la barca, de l’Església. Jesús els recorda: «no tingueu por!» És cert que a vegades ens podem quedar perplexos davant les dificultats. Però Jesús domina sobre el mar, camina sobre ell, ens convida a no tenir por. I en l’escena de Pere podem veure en primer lloc la seva necessitat de Jesús quan s’enfonsa: «Senyor, salveu-me!». I després la paraula de Jesús per ajudar-lo a créixer en la de: «quina poca fer, perquè dubtaves?».
Potser amb aquesta petita contemplació puc considerar quines són les forces del mar que em sacsegen, i veure com Jesús està per sobre d’elles, sense por, i com s’acosta enmig d’elles, sense por… i ens convida a confiar, a creure en ell: «realment sou Fill de Déu». Jo també ho puc dir, això?
Llorenç Puig sj / Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/hMC1PP