Mateu 15:21-28 BCI
21 Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. 22 Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: «Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt. 23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
—Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre. 24 Jesús els digué:
—Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. 25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia:
—Senyor, ajuda’m! 26 Jesús contestà:
—No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. 27 Ella digué:
—És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. 28 Llavors Jesús li respongué:
—Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols. I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 15:21-28 BCI
Inspiració - 2026-08-16 Pregària diària
Jesús ens mostra en aquest episodi de l’evangeli que la vida mateixa, la gent amb les seves necessitats i patiments, li van descobrint a ell, i a nosaltres mateixos, les dimensions del Regne i a qui va dirigit.
En els plans de Jesús només hi entrava el poble d’Israel. I és una exclosa (i, a sobre, una dona…) qui li obre els ulls. Els seus crits «tingues compassió de mi!» i «ajuda’m, Senyor!» devien recordar a Jesús que qui l’havia enviat és el Déu de la misericòrdia i la bondat, Pare de tothom.
Aquest passatge s’adiu amb un dels missatges principals del papa Francesc a la trobada JMJ de Portugal ara farà tres anys: A l’Església hi cabem tots, tots, tots. Perquè el Déu que ens transmet Jesús és el Déu de la misericòrdia i la bondat. El Pare de tots.
Joaqui Salord sj / Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://h1.nu/1BqeI