Mateu 16:13-19 BCI
13Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: —Qui diu la gent que és el Fill de l’home? 14Ells respongueren: —Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes. 15Ell els pregunta: —I vosaltres, qui dieu que soc? 16Simó Pere respongué: —Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. 17Llavors Jesús li va dir: —Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. 18I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. 19Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 16:13-19 BCI
Inspiració - 2026-06-29 Pregària diària
Els mestres pregunten als seus deixebles, com els mestres, a classe, pregunten als seus alumnes. «Què diu la gent?» Deixebles i alumnes contesten. No obstant això, Jesús fa un pas més i ens interpel·la directament: i vosaltres? Si en la primera pregunta ens podíem escapar, en la segona, no, va directa a la vida de cadascú: «Per a vosaltres qui soc jo?» Li haurem contestat al llarg de la vida de maneres molt diferents, perquè és una pregunta que s’ha d’anar responent sempre; torna i torna.
Ara, Pere; Pere és la vida mateixa, intrèpid, lliurat, fogós, decidit: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu!» El nostre cor s’eixampla amb força.
Estem en una església, notem la presència de Jesús i sentim aquestes mateixes paraules que ens cremen per dins: Senyor, tu ets el Fill del Déu viu per a mi!
No som Pere, és cert, però quina felicitat més gran experimentem! Les paraules de Jesús devien caure sobre Pere com una benedicció: «Feliç de tu, perquè això ve del meu Pare». Les paraules següents no sabem com les va rebre: «I tu ets per a mi la pedra sobre la qual edificaré la meva Església i la mort no la podrà dominar!»
L’home que prega intensament en una església i la dona que, enmig del sofriment, intenta donar vida perdent la seva pròpia en qualsevol lloc del món, són aquesta Església de Pere, un reialme on la mort no podrà arribar mai, no podrà tocar, perquè la pedra que l’aguanta se sustenta sobre el foc de l’Amor; no hi ha res més, humilitat total i Amor, baixar tots els esglaons necessaris, amb tendresa infinita, i tot un món per a ser-hi fidels servidors. Com un roure fort, talment l’Amor.
M. Lluïsa Geronès Estrada