Mateu 16:24-28 BCI
24Aleshores Jesús digué als seus deixebles:
—Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?
27Perquè el Fill de l’home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. 28En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l’home venint en el seu Regne.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 16:24-28 BCI
Inspiració - 2025-08-08 Pregària diària
Sembla una contradicció –i la nostra vida n’és plena!–: l’estela que Jesús deixa en l’encontre amb les persones del seu temps és d’alliberament, perquè alleugereix el sofriment –el físic i l’emocional– i els mostra la tendresa d’un Déu-Pare que ens embolcalla amb el seu amor incondicional. Com no quedar fascinat amb aquest rostre de Déu? Qui no voldria ser deixeble d’aquest Mestre?
Però, com és que seguir-lo implicarà prendre la creu? No vol alliberar-nos del sofriment? El Regne de Déu porta massa novetat…
Guanyar implica perdre. Em pregunto avui què significa per a mi “salvar la vida”…, i trobo una possible –i genial– resposta a la primera lectura d’avui, del llibre del Deuteronomi 4,32-40: desvetllar la sensibilitat adormida, la capacitat de sorprendre’m, que em permet relacionar-me amb Déu i els germans d’una manera original, nova, personal, directa, compromesa, sensible, justa…, que implicarà la meva vida fins al punt de donar-la. No pas per bogeria, no per ingenuïtat, ni fanatisme, ni desesperació…, sinó per un ordre nou que regeix el món: la justícia, la fraternitat, la llibertat, l’amor infinit de Déu, l’amor entre tota la humanitat.
Paloma Aragüe Calle hcsa