Mateu 17:1-9 BCI
1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. 2 Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:
—Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.
6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
—Aixequeu-vos, no tingueu por.
8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
—No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 17:1-9 BCI
Inspiració - 2026-08-06 Pregària diària
Hi ha moments en què tot sembla més clar. No duren gaire, però deixen una petjada que costa d’oblidar. Podem imaginar Pere contemplant Jesús transfigurat i entenem perfectament que no se’n volgués anar.
Quan un experimenta la pau, la presència de Déu o la certesa que no camina sol, és normal voler retenir aquell instant.
Però Jesús no els convida a quedar-se a la muntanya. Cal baixar. És a baix on hi ha la vida, les preocupacions, les persones, les decisions de cada dia. Potser la muntanya només serveix per a recordar-nos que, fins i tot quan no veiem la llum amb tanta claredat, Jesús continua caminant amb nosaltres.
M’agrada especialment que, quan els deixebles tenen por, Jesús no els fa cap discurs. S’acosta, els toca i els diu que s’aixequin. Quantes vegades també jo necessito aquest gest senzill de Déu, que no m’elimina els problemes, però em dona força per a continuar.
Què m’impedeix reconèixer Jesús en la vida quotidiana?
Joan Carles Nicuesa