Mateu 17:14-20 BCI
14Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell 15i li digué:
—Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. 16L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar. 17Jesús digué:
—Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí. 18Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment. 19Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres no l’hem pogut treure? 20Ell els respongué:
—Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. ,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 17:14-20 BCI
Inspiració - 2026-08-08 Pregària diària
Avui l’evangeli sembla dur, amb unes fortes paraules de Jesús mostrant com els seus deixebles tenen tan poca fe… Ens podem sentir identificats, potser, fent-nos conscients de la nostra dificultat per creure, que a vegades es pot relacionar fortament amb ‘confiar’. Massa raons, massa prejudicis, massa arguments habiten el nostre cap i ens impedeixen creure. Però potser no es tracta de que el nostre ‘cap’ es rebel·la contra les raons del nostre ‘cor’. A vegades el tema és el vertigen: creure vol dir confiar, i confiar implica entrar en un àmbit en el que no tenim control. Recordo fa molts anys un dia que, llegint no recordo quin passatge de l’Evangeli, em va venir aquesta pregunta: «i si fos veritat? I si fos veritat veritat, però de debò, tot el que Jesús ens ha anunciat, sobre la vida, l’esperança, el que ha fet per la humanitat, per nosaltres, el que ens convida a fer, i a confiar… i si tot això fos veritat veritat?’. I em va impressionar profundament, perquè… és molt fort, el que ens diu Jesús sobre el Regne, petit com un gra de mostassa, sobre la fraternitat que es mostra en el bon samarità, en la conversió que es dona a Zaqueu, el lliurament que es veu en ell, l’anunci de que la Vida té més força que la mort, quan es presenta als deixebles mostrant les ferides de les mans i el costat, ferides ben presents encara al nostre món…
Potser avui podem pensar una estona, recordant alguns passatges de l’Evangeli: «i si fos veritat, veritat de debò, el que ens deia Jesús?» i potser veurem que el gra de mostassa es pot fer gran….
Llorenç Puig sj