Mateu 18:21-35 BCI
21Aleshores Pere preguntà a Jesús: —Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? 22Jesús li respon: —No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. 25Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.27»Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. 28»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: »—Paga’m el que em deus. 29»El company se li va llançar als peus i li suplicava: »—Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré. 30»Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute. 31»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32El senyor va fer cridar aquell home i li digué: »—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? 34»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute. 35»Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 18:21-35 BCI
Inspiració - 2026-09-13 Pregària diària
Aquestes setanta vegades set, aquest «tingues paciència» i aquest servidor dolent, quants moments ens han fet pensar? Perquè tots podríem dir: Senyor, jo també soc aquest… El perdó és un tema difícil, espinós, que no permet paraules fàcils… Una lliçó pendent, cridada a ser repensada sempre.
Misericòrdia i justícia. El perdó no ens porta a oblidar; ens porta a reflexionar. No esborrem el que fan o el que ens han fet. Hem de considerar aquells mals i saber-los situar. Hi ha coses que, a la vida, sempre ens faran mal. No obstant això, nosaltres tenim una direcció, anem cap a algun lloc i passem per moltes creus. Portem dolor al cor. Però el que no ens podem permetre és desitjar el mal a l’altre, pagar amb la mateixa moneda: ens perdríem i la nostra vida no està en venda. Nosaltres ens hem cregut Jesús, i tot i que l’abisme del mal ens esquitxa i ens esquitxarà, no podem deixar mai d’intentar construir el Regne. El mal no ens pot convertir en unes altres persones. El dolor és dolor, i ho serà, no es pot passar per alt, però no ens farà canviar, hi ha uns valors més alts als quals no renunciarem, perquè creiem en la Vida i en la petita vida de cada dia.
M. Lluïsa Geronès Estrada / Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: / https://h1.nu/1Dt8L