Mateu 18:1-5,10 BCI
1En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
—Qui és el més important en el Regne del cel? 2Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells 3i digué:
—En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. 4Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. 5I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.
10»Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial.,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 18:1-5,10 BCI
Inspiració - 2026-10-02 Pregària diària
Corazín, Betsaida, Cafarnaüm…, llocs al voltant del mar de Galilea que Jesús va freqüentar durant la seva predicació. Per a les tres ciutats denuncia el mateix pecat, que no és altre que l’orgull. Qui viu en la seguretat, a vegades religiosa, a vegades econòmica, de no necessitar res, de tenir-ho tot, de ser l’escollit…, pot caure en aquest orgull. Jesús crida a escoltar el Pare del qual Jesús és la Paraula, però l’orgull impedeix a la gent d’aquests llocs, escoltar.
L’advertiment arriba a través dels temps fins a nosaltres. També nosaltres, gent religiosa, ens podem arribar a pensar que serem «enaltits fins al cel», i aquest orgull pot fer-nos impermeables a la Paraula. Estar oberts a la Paraula requereix, no unes orelles o una oïda molt gran, sinó una disposició que és la que fa possible la humilitat, la proximitat i la confiança.
Abaixar-se per ser enaltit, tan fàcil o tan difícil, però no hi ha altre camí.
Santi Torres