Mateu 18:1-5,10,12-14 BCI
1En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
—Qui és el més important en el Regne del cel? 2Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells 3i digué:
—En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. 4Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. 5I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.
10»Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial., 12Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada? 13I si l’arriba a trobar, en veritat us dic que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien esgarriat. 14Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 18:1-5,10,12-14 BCI
Inspiració - 2026-08-11 Pregària diària
Quan diem que l’evangeli, el missatge de Jesús, és subversiu, ho diem per fragments com el d’avui. Tot el text és resposta a una pregunta ben humana: «en aquest Regne que tu prediques, Jesús, qui és el més important?» La resposta marca la visió i els valors d’aquest Regne. Per això, us proposo primer pensar en qui és el més important en la meva família; o en el meu treball; o en la meva colla d’amics. Si ho és el qui té diners, o ho és el més savi, o ho és qui crida més, o el que té més poder, o potser és el malalt, o el pobre, el més vulnerable… Tot això dirà molt de l’entorn en què visc i potser també dels valors pels quals he apostat. Per al Regne del cel, Jesús ho té clar. Agafa un nen i el posa al mig com a referència de tot. Un nen, que en temps de Jesús no era ningú ni tenia drets… Doncs aquell és el més important. Potser si féssim avui la pregunta, podria continuar sent un nen, però també un sense llar, un estranger sense papers… i tants «sense», tants descartats del nostre món. Ells són els més importants, i si no som a prop seu, no serem a prop del Regne del cel, per molt que preguem i diguem: «Senyor, Senyor».
Santi Torres