Mateu 18:15-20 BCI
15»Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. 16Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis. 17Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà. 18En veritat us ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel. 19»Encara en veritat us ho dic: si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 18:15-20 BCI
Inspiració - 2025-08-13 Pregària diària
MÉS AVIAT… DESLLIGUEU!
Senyor, en la meva comunitat, com en la teva dels anys trenta, hi ha rivalitats, escàndols i ofenses, hi ha qui menysprea els “petits”…, hi ha germans insuportables.
Tot plegat provoca tristesa a l’interior de l’Església i descrèdit a l’exterior. Tu ens dones una pedagogia de la correcció fraterna.
Cal fer “reconciliació” a poc a poc, sense neguits, sempre amb el desig de recuperar el “culpable”:
– Primer a soles, lluny de “fer safareig”; després amb pocs testimonis; finalment en l’assemblea reunida.
– Hom ho intenta tot abans d’arribar a exclusions. A cops passarà que l’assemblea, amb dolor, constata que aquella persona ja no és de la comunitat.
Potser els textos utòpics de radical acceptació ens porten els aires purs del Jesús històric, i els del realisme (com el d’avui) ens porten els aires complexos de la primera Església, on la comunitat no pot restar passiva amb els que ho malbaraten tot.
No ens és fàcil, Senyor, l’equilibri entre condemnar i acollir. La “gràcia” no ha de ser barata, però la “condemna” ha de ser el darrer.
Per això mateix tu ens remets a la necessitat de la pregària. El procés, gens fàcil, que acabes de descriure té lloc en una atmosfera de pregària, és experiència espiritual.
La gestió evangèlica dels conflictes és lloc de trobada amb Déu.
Francesc Riera i Figueras sj