Mateu 18:21-19:1 BCI
21Aleshores Pere preguntà a Jesús: —Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? 22Jesús li respon: —No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. 25Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.27»Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. 28»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: »—Paga’m el que em deus. 29»El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»—Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré. 30»Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute. 31»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32El senyor va fer cridar aquell home i li digué: »—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? 34»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
1Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 18:21-19:1 BCI
Inspiració - 2026-08-13 Pregària diària
El text de Mateu d’avui és la cloenda del discurs de Jesús a la comunitat. No deixa de ser significatiu que dues terceres parts del discurs de Jesús a la comunitat se centrin en el perdó. Això sol ja ens ha de fer reflexionar. L’Església som una comunitat de perdonats i l’experiència del perdó ens agermana. Si ens sentim perdonats, acollits, acceptats, potser podrem valorar millor el que vol dir perdonar, acollir i acceptar els altres.
La paràbola d’avui tanca el discurs de Jesús a la comunitat. El perdó comunitari neix de l’experiència del perdó rebut. És l’ensenyament més pregon de la paràbola d’avui. El perdó en la nostra vida (social, familiar, laboral…) és una realitat que neix sovint del fet de ser perdonat. En el camí de la comunitat cristiana, certament que l’arrel del perdó que s’ha de donar fins a setanta vegades set és el fet d’haver estat perdonats d’un deute impossible de ser perdonat. El qui ens perdona és el Senyor, l’amo de la paràbola, però també el Senyor que presideix la comunitat («On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allà hi soc jo, enmig d’ells», 18,20).
Oriol Tuñí sj