Mateu 19:16-22 BCI
16Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:
—Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna? 17Jesús li digué:
—Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments. 18Ell li preguntà:
—Quins?
Jesús respongué:
— No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix. 20El jove li va dir:
—Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? 21Jesús li respongué:
—Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 22Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 19:16-22 BCI
Inspiració - 2025-08-18 Pregària diària
Quines frases: “Si vols entrar a la vida”, “Què em falta encara”, “tindràs un tresor al cel” i “vine i segueix-me”! Són frases que m’arriben de ple. Jo també vull entrar a la vida, i voldria tenir tresors en el cel, i em pregunto què em falta encara, i sento cada dia el “vine i segueix-me”. Són paraules que guien dies de reflexió. Déu ens segueix, està al cas i vol treure el millor de nosaltres, no hi ha res del que fem que no sigui seu. Nosaltres sovint ens perdem buscant proteccions i seguretats, ens costa existir només en la seva presència, no sempre posem la vida a les seves mans. I, no obstant això, hi ha coses que s’han de plorar, hi ha un camí que demana senzillesa i despreniment, una frontera en el camí de Jesús, els béns de totes classes que busquen el nostre profit egocèntric, les nostres trampes. Béns materials i afectius. Hi ha una veritat profunda en la humilitat, en l’austeritat senzilla, no ostentosa tampoc, com un caminet entre horts en qualsevol captard. Aquest desprendre’s per Ser.
I ja no parlem de les lliçons espirituals i humanes que ens donen les persones que viuen en la pobresa. Les seves reflexions, el seu viure, la confiança absoluta en Déu. Escoltar aquells que la pobresa no ha destruït, ens obrirà finestres en el nostre camí cap a Déu. Quantes coses aprenem en Jesús!
M. Lluïsa Geronès Estrada