Mateu 19:3-12 BCI
3Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:
—¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? 4Jesús els va dir:
—¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona? 5I continuà:
— Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. 6Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. 7Ells li pregunten:
—Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci? 8Jesús els respon:
—Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. 9I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri. ,
10Els deixebles li diuen:
—Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. 11Ell els respongué:
—No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit. 12»N’hi ha que no es casen perquè són eunucs des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 19:3-12 BCI
Inspiració - 2026-08-14 Pregària diària
L’evangeli d’avui ens recorda que Déu sempre somia en gran per a nosaltres. Quan Jesús parla del matrimoni, no ho fa per imposar una norma freda, sinó per revelar el projecte d’amor fidel i generós que el Pare ha posat en el cor de la humanitat. Sap, però, que la nostra fragilitat fa difícil viure aquest ideal.
Per això, més que fixar-nos en les exigències, podem contemplar Jesús. Ell no condemna ni desanima; ens convida a mirar més amunt i a confiar que la gràcia de Déu pot fer possible allò que, només amb les nostres forces, sembla impossible.
En la pregària d’avui, podem preguntar-nos: confio de debò que Déu és capaç de transformar el meu cor? Hi ha relacions que necessiten més paciència, més perdó o més fidelitat? Hi ha decisions que demanen més generositat?
Demanem al Senyor un cor nou, capaç d’estimar com ell estima: amb tendresa, constància i misericòrdia. I que, en qualsevol vocació que hàgim rebut, sapiguem respondre cada dia amb un «sí» renovat al seu amor.