Mateu 19:3-12 BCI

3Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:
—¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? 4Jesús els va dir:
—¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona? 5I continuà:
— Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. 6Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. 7Ells li pregunten:
—Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci? 8Jesús els respon:
—Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. 9I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri. ,

10Els deixebles li diuen:
—Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. 11Ell els respongué:
—No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit. 12»N’hi ha que no es casen perquè són eunucs des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.


Reflexió on Mateu 19:3-12 BCI

Inspiració - 2024-08-16 Pregària diària

El nostre Déu és un Déu de relació i desitja que ho compartim. Déu està compromès amb nosaltres i no trenca el seu pacte amb nosaltres. Senyor, malgrat la nostra fragilitat humana, ajuda’ns a mantenir-nos en relació amb tu, a estimar i ser estimats.

Jesús entén la condició humana amb les seves limitacions, fragilitats i debilitats. Algunes persones estaven cridades a ser celibataires, en la vida consagrada o soltera, llavors, com ara. Però Déu sap que la majoria de la gent necessita la intimitat humana i ens va crear per al matrimoni i la família, un reflex de la seva pròpia vida trinitària. Que estiguem oberts a seguir la seva crida per a la nostra vida, i a viure fidelment la nostra vocació, sigui quin sigui l’estat en què ens trobem. Que tinguem també compassió cap a aquells que no compleixen la crida que Déu els ha fet.