Mateu 20:1-16 BCI
1»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. 2Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. 3Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina 4i els digué:
»—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just. 5»Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué:
»—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res? 7»Ells li responen:
»—És que ningú no ens ha llogat.
»Els diu:
»—Aneu també vosaltres a la meva vinya. 8»Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:
»—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers. 9»Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari 12i deien:
»—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor. 13»L’amo va respondre a un d’aquests:
»—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14Doncs pren el que és teu i ves-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. 15¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós? , 16»Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers. *,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 20:1-16 BCI
Inspiració - 2025-08-20 Pregària diària
La nostra justícia, moltes vegades, queda molt petita: “El qui la fa, la paga”. Vol ser justícia equitativa. Fins i tot pot semblar una venjança dissimulada. Vol ser justícia vindicativa.
La justícia de Déu no és ni equitativa ni vindicativa. És la justícia de la mare que sempre troba raons per a comprendre el fill i excusar-lo. I la mare sempre te raó.
És la justícia del Pare que no renya ni demana explicacions.
La justícia de Déu és una justícia regenerativa que retorna la dignitat al pròdig i el reconstitueix fill del Pare. Li calça les sandàlies, el vesteix amb una túnica i li dona l’anell de família. D’aquell captaire afamat i cobert de parracs, en fa el protagonista de la festa i de l’alegria de tota la família.
El fill gran, els obrers de la primera hora, i potser nosaltres, no podem comprendre tanta generositat. Volem justícia. La volem egoistament. La generositat del patró ens sembla injusta.
A l’hora de la “paga”, l’últim dels convertits, com l’obrer de l’última hora, rebrà l’estimació de Déu, igual que el més gran dels sants. Déu no pot fer-se miques i donar-se més a l’un que a l’altre. Déu es donarà totalment i igual a tots els seus fills.
Ramon Ribas sj