Mateu 20:1-16 BCI
1»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. 2Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. 3Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina 4i els digué:
»—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just. 5»Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué:
»—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res? 7»Ells li responen:
»—És que ningú no ens ha llogat.
»Els diu:
»—Aneu també vosaltres a la meva vinya. 8»Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:
»—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers. 9»Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari 12i deien:
»—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor. 13»L’amo va respondre a un d’aquests:
»—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14Doncs pren el que és teu i ves-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. 15¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós? , 16»Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers. *,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 20:1-16 BCI
Inspiració - 2026-09-20 Pregària diària
La coneguda paràbola dels «treballadors de la vinya» bé podria anomenar-se també la del «propietari bo», ja que, en definitiva, amb ella Jesús vol donar-nos a conèixer la seva experiència personal d’un Déu que, per sobre de tot, és bo. Per això Jesús recorre a experiències vitals mil vegades vistes o compartides a Natzaret, on va passar bastants anys exercint la feina d’artesà i constructor (així, i no per «fuster», s’ha de traduir la paraula teknon de Mc 6,3), i on va veure la plaça de la vila plena de treballadors i jornalers esperant algú que els contractés per a un treball eventual. La precarietat laboral no és cosa d’ara! Ve de lluny.
Com que aquell bon propietari o contractista és Déu —ens ve a dir Jesús—, ve a buscar la nostra col·laboració. Ens necessita per al treball, però no ens proposa per a això una relació comercial i mercantil, d’equivalència, de «tantes hores treballades tant sou rebut». Així funcionem els humans, que no som tan bons ni tan sobreabundants, però no Déu. La nostra relació amb Déu no pot ser «negociadora»; només pot ser gratuïta. És la relació pròpia dels amics, els esposos o els amants.
Per a Déu tots som iguals i especials alhora. Cada un té les seves qualitats personals, els seus límits i les seves capacitats, les seves potencialitats i possibilitats. Uns podran començar a treballar a l’hora primera i altres no. Però això no importa per a Déu; tots hem rebut de les seves mans el mateix amor; tots som igualment estimats. Per això faríem bé de no mirar els altres com a competidors, ni de voler-nos comparar amb ells, tal com fan els primers treballadors de la paràbola. El que interessa és que entre tots puguem collir i que cadascú hi posi el seu granet de sorra. Davant de Déu no té sentit «competir»; el que val és «compartir». Per això ell ens estima a tots igual i cada un en particular.
Carles Marcet, sj