Mateu 20:20-28 BCI
20Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. 21Jesús li preguntà: —Què vols? Ella li respongué: —Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. 22 Jesús contestà: —No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: —Sí que podem. 23Jesús els diu: —Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
24Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. 25Jesús els cridà i els digué: —Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 26Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 27i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; 28com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 20:20-28 BCI
Inspiració - 2026-07-25 Pregària diària
Tornem-hi…!
Vull ser una mica important, ben vist, una mica «primer». Ja veus, Senyor, és el «carrer» de cada dia, i és el «meu cor» de cada dia…, i també el de la teva Església, fins i tot en els dies del teu evangeli…!
I mira que el relat és força jocós…! I encara més en la versió primera, la de Marc. Ara almenys no són els dos germans, Jaume i Joan (com diu Marc). Mateu fa autora d’aquesta bajanada la seva mare. A una mare se li poden excusar maneres desassenyades de buscar honors per als seus fills. Devia resultar tan escandalós, que Lluc, senzillament, censura aquesta pàgina en el seu Evangeli.
I tu, Mestre, ens has anat mostrant la bellesa de la teva senzillesa: no vas pel món donant cops de colze per pujar, perquè et lloïn, perquè et considerin.
Caminant amb tu ens vas fent gustar la bellesa del teu cor.
Senyor, deixa’m re-llegir, al teu costat, les teves paraules d’avui, el que batega en el teu cor: «Qui vulgui ser important, que es faci servidor, qui vulgui ser primer, que es faci el vostre esclau. Com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida».
I, per acabar, només em surt mirar santa Maria: la vertadera «primera», que no es posa mai en primer lloc, que sempre resta discretament en un racó, ben lluny de les nostres petites fatxenderies.
Francesc Riera i Figueras, sj