Mateu 21:23-27 BCI
23Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren:
—Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? 24Jesús els replicà:
—Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” 26Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» 27Per això respongueren a Jesús:
—No ho sabem.
Llavors els digué:
—Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 21:23-27 BCI
Inspiració - 2025-12-15 Pregària diària
Som davant d’un tema cabdal en la nostra vida: el poder, l’autoritat… A un nivell o un altre, tots tenim alguna mena de poder. Si recorrem a les definicions del diccionari, exercici recomanable, veurem que el poder és explicat com la dominació que es té sobre persones, coses…, i que l’autoritat és definida com l’atribució i el dret de manar, de poder imposar-se a l’opinió dels altres.
I aquí ja tenim oberta la ferida. El nostre poder, petit o gran, la nostra autoritat, de qui i de què està al servei? M’obro a l’experiència humana, profunda de l’altre, o em deixo endur per les normes, pel que m’han dit, pel convenciment que tinc la possessió d’una veritat? Què en faig, del poder que m’és donat? Menyspreo, mostro indiferència, desqualifico, critico, enfonso, dictamino? Em sento poderós? Qui som quan actuem així? I a on ens durà, què construirem actuant així? Destruir és tan fàcil!
Es necessita tanta obertura sincera, tanta saviesa, tanta cura, per a atendre l’altre…, tant de respecte… Per a “manar”, es necessiten molts doctorats de la vida, molts doctorats de les relacions, i molt de camí autèntic, profund, amb Jesús.
També cal preguntar-se: “qui te l’ha donada, aquesta autoritat?”, d’on ve el poder que tenim? I en nom de què ens l’han donat? I la pregunta punyent: a qui donem poder en la nostra vida? I a què ens durà?
Si l’autoritat ve de Déu o volem que s’inspiri en Déu, ja sabem el camí. Servei, servei a la persona, sempre estimació, valoració, acollida, camí conjunt, posar-se a disposició del que vagi portant la vida, paciència, generositat; sempre, com deia sant Ignasi, més salvar que condemnar… Lliçons de vida! Ens obren a un examen de consciència profund i a l’oportunitat de reparar, si és que hi som a temps, tot el mal que puguem haver fet.
M. Lluïsa Geronès Estrada