Mateu 21:28-32 BCI
28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»—Fill, ves avui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre:
»—No hi vull anar.
»Però després se’n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»—De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
31 »Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
—El primer.
Jesús els diu:
—En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 21:28-32 BCI
Inspiració - 2025-12-16 Pregària diària
Com és possible que una cosa tan senzilla pugui ser tan difícil. Si sabem allò que agrada a Déu —i fa bé a la gent—, com és que, si no ens fa el pes, mirem cap a una altra banda? O, per quedar bé, afirmem el que després no farem?
L’evangeli avui ens sacseja per dins i també per fora, i ens posa al davant de les nostres contradiccions. Perquè en tenim de totes dues: de refusar en un primer moment i, després de reflexionar, assumir allò que se’ns demana; i de fer bona cara tot quedant bé i, després, escapolir-nos.
Les paraules de Jesús fan caure les nostres seguretats, els nostres conformismes acomodats i els complexos de superioritat moral.
Què és el que mou el nostre cor? On es fonamenta la nostra consciència? El centre de la nostra manera de pensar i de fer, el nucli del nostre creure i de la nostra voluntat, no el trobem a la façana, sinó que arrela en el profund del nostre ésser. En allò que de veritat som. I, tal com som, és com actuem.
Déu ens ha regalat un do meravellós, que és la llibertat. I potser és per això que, sent tan senzill, se’ns fa tan difícil!
Però ben mirat, Déu no mira tant les façanes com el profund del cor. Ens aniria bé no deixar mai d’aprendre a mirar-nos tal com ell ens mira.
Paloma Aragüe Calle hcsa