Mateu 21:33-43 BCI
33»Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 34Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; 35però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 36Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” 39L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. 40»Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters? 41Li responen:
—Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
42Jesús els diu: —¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura:
La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?
43»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 21:33-43 BCI
Inspiració - 2026-10-04 Pregària diària
La idea i la decisió d’aquelles persones encarregades de la vinya d’apropiar-se-la va anar creixent en la seva ment i en el seu cor de forma lenta.
En primer lloc van valorar la vinya: segurament era una vinya ben feta, amb bona terra, accés a l’aigua i que prometia bons fruits.
Segurament, a poc a poc es van anar apropiant en el seu interior el valor de la vinya, la van anar considerant seva, ja que eren ells els qui la treballaven. L’apropiació de la vinya, primer va ser en el seu cor, després en el seu cap i, finalment, en la seva decisió; per això van anar atacant els representants del propietari fins que els va enviar el seu fill. L’afany de fer diners, la valoració de la vinya i la idea d’apropiar-se-la els van conduir a matar el fill del propietari. Segurament va ser un procés lent i no imaginable a la primera temporada que feien aquest servei.
Les conseqüències de la paràbola són clares: Les autoritats jueves van assassinar Jesús per quedar-se el poble, la vinya que Déu havia plantat.
L’afany de riquesa, l’afany de propietat, els diners, a poc a poc poden anar canviant el cor humà fins a arribar a la violència, i de la violència a la mort d’innocents. És una conseqüència de les paraules de Jesús: No podeu servir dos senyors, no podeu servir Déu i el diner alhora.
Aquesta paràbola ens suggereix examinar el nostre cor en els afanys de possessió, de riquesa econòmica, encara que sigui saltant-nos el dret i el respecte als altres. Demanem al Senyor que vulguem servir-lo i lluitarem contra l’afany de posseir uns béns que Déu ha fet perquè arribin a tota la humanitat.
Jesús Renau sj / Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: / https://h1.nu/1z3Eh