Mateu 23:1-12 BCI

1 Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué:
—Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; 6els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”. 8»Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, * i tots vosaltres sou germans; 9ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.


Reflexió on Mateu 23:1-12 BCI

Inspiració - 2026-03-03 Pregària diària

La llei mata, l’esperit vivifica. Jesús ens ha alliberat de la llei que ens fa esclaus d’innombrables normes, però ens dona la llibertat dels fills de Déu. Ens dona el fonament, l’esperit de la llei, que és l’amor i el servei.

El fariseisme, impotent davant la multiplicació de normes, cau en la hipocresia, en l’abús de poder i en la corrupció. “Diuen i no fan”. Però no renuncien al seu orgull, ni als tripijocs amagats.

“Sortosos els de cor transparent”, els sincers, els autèntics, els que no tenen mentida. Com el bon Natanael, que no enganya. Ells veuran Déu.

Benaurats els humils que, lliures de tota vanitat, es fan servidors dels germans. Ells seran els més importants en el Regne de Déu.

Contemplem Jesús, el Mestre i el Senyor, rentant els peus de Pere…, i de Judes!… Ell ens va donar exemple. Feliços som, si ho posem en pràctica.

Ramon Ribas sj